Mercedes-Benz va presentar al saló de Ginebra del 1963 el Pagoda. També conegut com a W 113 era un model roadster, és a dir, un model esportiu descapotable que complia amb els somnis de tot adinerat.
El Mercedes Pagoda era un vehicle pioner a la seva època, es caracteritzava per ser còmode, amb una seguretat molt elevada, i com no podia ser altrament a Mercedes, era un automòbil luxós. Les seves intencions eren clares, enamorar tothom.
Per què era anomenat “Pagoda”?
Realment el Mercedes Pagoda era un Mercedes 230 SL però ràpidament ho van anomenar “Pagoda”.
Si busquem “Pagoda” al diccionari es descriu com: edifici destinat al culte d'una comunitat religiosa oriental, especialment budista, que té forma de torre més o menys piramidal constituïda per pisos o elements similars superposats i separats per cornises o teulades en diversos vessants .
El símil entre una pagoda i el Mercedes 230 SL era degut a l'inconfusible sostre dur del cupè descapotable.
De fet, si comparem la imatge del temple amb la del Mercedes 230 SL s'observa clarament que els vèrtexs de la capota rígida feien un angle relativament marcat cap amunt que recorda les teulades dels temples orientals.
Aquest sostre rígid era extraïble i només requeria l'obertura de dos tancaments a la part frontal per treure'l. A més, tenia la possibilitat de muntar una capota de roba que cobria l'interior del vehicle en cas de pluja.
El Pagoda es diferenciava dels competidors a causa del seu alt nivell de seguretat
No és res de nou que els vehicles de Mercedes-Benz siguin extremadament segurs.
De fet, sàvies que el Mercedes-Benz CLA va ser el vehicle més segur de 59 cotxes que va provar el 2019 la NCAP.
Estar atents perquè en breus en parlarem.
Ja llavors el Mercedes Pagoda implementava els millors avenços de l'època quant a seguretat passiva. El xassís havia estat dissenyat de manera que, en cas de col·lisió, l'estructura interna de l'habitacle estava indeformable mentre que s'habilitaven parts deformables en cas d'impacte, tant a la zona davantera com posterior.
No hem d'oblidar que el mateix sostre rígid, fet amb materials resistents, a més a més d'oferir confort davant els possibles sorolls aerodinàmics, era un element de seguretat passiva que podia protegir en cas de bolcada del vehicle i donava rigidesa al conjunt.
Aquestes característiques juntament amb el fet de poder-lo descapotar o capotar segons l'estat d'ànim de l'usuari, poder barrejar un vehicle coupé amb un vehicle roadster i les seves clares i distintives línies de disseny no va deixar ningú indiferent i va fer que totes les mirades s'hi centressin. durant el saló de Ginebra.
Interior cura fins al més mínim detall
L'interior del Mercedes 230 SL era especialment lluminós degut a les grans superfícies de vidre que deixaven entrar la llum exterior.
L'habitacle, per la seva banda, era molt ampli en comparació amb els altres esportius.
Tenint en compte que en aquella època, un esportiu havia d'oferir la possibilitat de no haver de renunciar a l'espai; semblava que Mercedes-Benz amb el seu 230 SL havia tocat la tecla precisa en el moment oportú.
Arribada triomfal
El Mercedes-Benz 230 SL que ràpidament es va començar a conèixer pel sobrenom de Pagoda venia per substituir dos models d'èxit, el mític 300 SL anomenat ales de gavina i el més assequible 190 SL.
El Pagoda es va comercialitzar des del 1963 fins al 1971 amb diferents variants, el 250 SL i el 280 SL en què únicament es canviava el seu motor ja que a nivell estètic va romandre gairebé sense canvis.
Durant aquest període de vuit anys Mercedes-Benz va fabricar un total de 48.912 unitats. Unitats que majoritàriament es van lliurar als Estats Units tenint en compte que el 77% es van demanar amb caixa de canvis automàtica en comptes de la manual de 4 velocitats.
També la direcció assistida, encarregada en molts vehicles i que no s'incloïa de sèrie al Mercedes, revelava que la major part del públic era procedent dels EUA.
el motor
Es tractava del mateix motor que feia servir el 220 SE, al qual se li va pujar la cilindrada fins a assolir els 150 CV una xifra més que raonable per a un vehicle que amb prou feines pesava 1.300kg.
El Mercedes 230 SL es va mantenir al mercat fins que a finals de 1966, moment en què va donar pas a la segona versió del Mercedes Pagoda, el 250 SL, encara que la seva vida va ser molt curta ja que va estar a la venda tan sols un any. Això va ser pel fet que el seu motor tenia una fallada i acabava consumint aigua refrigerant que finalment es barrejava amb l'oli del motor destruint-lo del tot.
Tot i així cal destacar que aquest vehicle va integrar un gran canvi que es va mantenir en la darrera versió. S'hi incloïen de sèrie frens de disc al pont del darrere el que garantia una millor frenada i estabilitat del vehicle.
Finalment la tercera versió del Pagoda va ser desvetllada el 1968. El 280 SL acabava la saga amb magnificència oferint un augment de potència al motor que ara arribava fins a 170 CV.
Aquesta vegada sense problemes, el motor feia que el Pagoda fos més àgil ja que el motor girava a menys revolucions i no calia fer canvis de marxa de manera tan constant.
Cal remarcar que la darrera versió del Pagoda reforçava la seva seguretat passiva. Disposava de columna de direcció retràctil, cinturons de seguretat de tres punts, autoblocant i fins i tot de caixa de canvis manual de 5 velocitats.
El Pagoda avui dia
El Mercedes Pagoda segueix sent avui dia un dels vehicles més bells, elegants i cotitzats pels amants de Mercedes-Benz.
Per això, posseir una unitat en bon estat és força difícil i costós. A més, has de tenir en compte que a Espanya es van vendre menys unitats de manera que el seu preu és molt més gran que en altres països com els EUA.
