Sembla que aquestes setmanes el tema va de clàssics, però quins clàssics! Aquest cop parlarem del llegendari Mercedes-Benz 300 SL un cotxe que va rebre diferents noms al llarg de la seva vida i que es va presentar el 1954.
Inicialment el Mercedes-Benz 300 SL va ser conegut com a Gull Wing o Ales de Gavina i posteriorment va ser anomenat Widowmaker o el Hacedor de vídues.
Aquest segon sobrenom se'l va guanyar pel fet que molts propietaris adinerats van perdre la vida en mans d'un 300 SL, el que no és estrany tenint en compte que el seu motor de 3.000 cc (d'on rebia el nom de 300 SL) lliurava 243 CV i aconseguia una velocitat màxima de 245 km/h, xifres més que suficients per considerar-ho un dels primers superesportius de lèpoca.
Per altra banda, les sigles SL feien referència a Sport Leicht, esportiu lleuger en alemany.
La primera versió de l'Alas de Gaviota
La primera versió del Mercedes-Benz 300 SL coneguda com a W194 havia estat creada per i per a la competició i es va fer servir per córrer, entre altres grans premis, les 24 hores de Lemans i la mítica carrera Panamericana. En totes dues, el Mercedes 300 SL es va proclamar guanyador.
Aquest vehicle només tenia una missió, competir; per això era un vehicle molt ràpid i lleuger per a l'època. Però com és evident, no tenia tota mena de comoditats i homologació per al carrer.
El naixement del 300SL de carrer
El seu naixement va ser suggerit per Max Hoffman, un conegut importador de vehicles europeus de luxe, Australià i amb seu a Nova York a la dècada de 1950.
Hoffman, que tenia tracte habitual amb Mercedes-Benz, va pressionar la casa perquè desenvolupessin el 300 SL W198 una versió de carrer del W194. Per això, Hoffman justificava conèixer a la perfecció el públic nord-americà; per la qual cosa aviat a Stuttgart van començar a desenvolupar el Ales de Gavina.
El 6 de febrer de 1954 va ser presentat al saló de Nova York com un dels vehicles de carrer més ràpids del moment. El 300 SL va tenir èxit, molt més èxit del que Mercedes-Benz esperava.
Se'n van fer un total de 1.400 unitats de les quals un 80% es va vendre a la burgesia Nord Americana.
Què diferenciava la versió de carrer de la de competició
El més característic del W198 va ser que se'l van integrar als laterals, sortides d'aire que permetien evacuar l'elevada temperatura originada pel potent motor, evitant l'entrada a l'habitacle interior.
A més, l'interior es va cuidar fins al detall més mínim en la versió de carrer i el disseny exterior va obtenir variacions.
Tot i així, es va mantenir el seu senyal d'identitat, les portes ales de gavina, encara que aquesta vegada una mica més grans per a la versió de carrer.
Un altre canvi que va afectar el rendiment de la versió de carrer va ser la instal·lació de panells d'acer que reduïen costos davant dels panells d'aliatge lleuger de la versió de competició.
Per suplir aquesta demanda de potència extra, originada pel pes, se li va lliurar un nou motor amb més potència.
Per què es va anomenar Ales de Gavina?
La resposta a aquesta pregunta és més que evident, però per a aquells que encara no ho sàpiguen, el sobrenom d'Ales de Gavina era degut a la configuració de les portes que en comptes d'obrir-se lateralment havien estat dissenyades per obrir-se verticalment deixant clarament visible la silueta de les ales d'una gavina quan totes dues s'obrien del tot.
Tot i que, resulta més interessant, saber perquè en aquella època es va optar per aquest disseny. De fet, la configuració de les portes verticals va néixer fruit de la manca d'espai al Mercedes 300 SL.
Per entendre el perquè del disseny de les portes, ens hem de centrar en el xassís. El xassís tubular era lleuger però la configuració de les barres que el conformaven es perllongaven al llarg dels laterals del cotxe, cosa que impedia la instal·lació d'unes portes convencionals.
Sens dubte el disseny de les portes va ser una gran aposta per part de Mercedes-Benz que posteriorment va fer del 300 SL el seu senyal d'identitat.
Mercedes 300SL Roadster
Després de l'enorme èxit de vendes del model, Mercedes-Benz va veure una altra possibilitat i va crear la versió descapotable del Mercdes-Benz 300 SL, el Roadster, un somni per a molts Americans ja que permetia circular amb el sostre descapotat afavorint l'entrada d'aire a l'estret habitacle.
Hem de tenir en compte que la primera versió de carrer del 300 SL (encara que s'havia modificat per eliminar gran part de la calor generada pel motor gràcies a les sortides laterals), no permetia baixar les finestres. El que feia que a zones caloroses com a Califòrnia, d'on procedien la gran majoria dels clients, l'habitacle interior del vehicle arribés a altes temperatures.
Canvis en el disseny del 300SL Roadster
Per aconseguir dissenyar un roadster de la carrosseria del 300 SL es va haver de modificar el xassís. Les portes ja no podien ser les mítiques Ales de Gavina ja que aquest disseny no tenia sostre on subjectar-les i el seu xassís no permetia instal·lar portes de tipus convencional, per la qual cosa es va optar per girar 90 graus l'estructura del xassís tubular, i les barres que impedien l'obertura normal de les portes van ser situades sota el pla.
Aquest canvi juntament amb l'adopció d'un sostre desmuntable va propiciar una manca de rigidesa al conjunt, que feia perdre l'essència del vehicle de carreres del qual provenia.
En definitiva, la manca de rigidesa no ho feia òptim per a l'ús en circuits.
Tot i així, no tot era negatiu per al Mercedes-Benz 300 SL Roadster, el motor es va tornar a retocar i aquesta vegada ja lliurava 250 CV i s'acompanyava d'un sistema de frens de disc que garantia una bona frenada.
Amb aquesta edició roadster, el 1963 es va deixar de fabricar el Mercedes-Benz 300 SL i va ser substituït pel Mercedes-Benz Pagoda 230SL.
El 300 SL avui dia
La seva silueta i les portes tipus ales de gavina van fer del Mercedes-Benz 300 SL un dels vehicles esportius més bells de lèpoca i encara avui dia continua conservant aquesta qualitat. El que ha propiciat que sigui un vehicle extremadament cotitzat a banda i banda del toll arribant en algunes ocasions a superar el milió de dòlars (moneda de canvi quan es tracta de compra venda de vehicles clàssics) en unitats perfectament conservades o restaurades.
